Com la llengua que parles canvia la teva visió del món

Igual que l'exercici metòdic aporta beneficis biològics al teu cos, controlar mentalment dos o més idiomes proporciona al teu cervell beneficis cognitius.

En una investigació publicada recentment a Psychological Science, s'ha fet un estudi entre persones bilingües d’alemany-anglès i persones monolingües per esbrinar com diferents patrons lingüístics afectaven a les seves reaccions en els experiments.

En primer lloc, cal dir que la visió global que assumeixen els parlants de l’alemany és holística –tendeixen a veure la situació com un tot–, mentre que els anglòfons tendeixen a focalitzar-se en la situació i se centren només en l'acció.

La base lingüística d'aquesta tendència sembla procedir de la forma en què les diferents gramàtiques situaven les accions en el temps. L'anglès exigeix ​​que els seus parlants marquin gramaticalment els esdeveniments que estan succeint aplicant obligatòriament el morfema -ing: "I am playing the piano and I can not come to the phone" o "I was playing the piano when the phone rang". L'alemany no presenta aquesta característica.

En el nostre estudi també trobem que aquestes diferències entre lingüístiques creuades s'estenen, més enllà de l'ús del llenguatge en si, a la categorització no verbal d'esdeveniments.

Vam mostrar uns vídeos a monolingües anglòfons i parlants d’alemany en què es veia gent caminant, anant en bicicleta, corrent o conduint. Després de cada conjunt de tres vídeos els demanàvem als subjectes que decidissin si una escena amb un objectiu ambigu (una dona que camina cap a un cotxe aparcat) era més semblant a una escena orientada a un objectiu (una dona entra en un edifici) o a una escena sense objectiu (una dona camina per un camí al camp).

Els monolingües parlants de l’alemany van relacionar aquestes escenes amb les escenes orientades a un objectiu més sovint que els anglòfons monolingües. Aquesta diferència reflecteix la que trobem en l'ús del llenguatge: els parlants de l’alemany tenen més probabilitats de centrar-se en els possibles resultats de les accions de la gent.

Quan els tocava als bilingües, semblava que canviaven entre aquestes perspectives sobre la base del context lingüístic en què realitzaven les tasques. Vam descobrir que els alemanys que parlaven anglès amb fluïdesa se centraven en l'objectiu de l'acció de la mateixa manera que qualsevol altre parlant natiu al qual es realitzés la prova en alemany al seu país d'origen. Però un grup similar de bilingües d’alemany-anglès examinat al Regne Unit se centrava en l'acció en si, de la mateixa manera que els anglòfons nadius.

En un altre grup de bilingües d’alemany-anglès, vam fer que se centressin en una sola llengua durant el visionat dels vídeos, fent-los repetir cadenes de números en alemany o anglès. Desviar l'atenció d'una llengua semblava incrementar la influència de l'altra.

En "bloquejar" l'anglès, els bilingües actuaven com alemanys típics i qualificaven els vídeos ambigus més centrats en l'objectiu. En bloquejar l'alemany, els subjectes bilingües actuaven com anglòfons i ajuntaven els vídeos ambigus amb situacions de final obert. Quan se sorprenia els subjectes canviant la llengua dels números de distracció a meitat de l'experiment, l'atenció en els objectius i els processos dels subjectes també canviava.

La gent explica que se sent com una persona diferent segons la llengua que utilitzi i que l'expressió de certs sentiments té diferent rellevància depenent de la llengua que utilitzin.

En jutjar el risc, els bilingües tendeixen a prendre decisions més racionals econòmicament en una segona llengua. A diferència de la primera llengua, sembla que les segones llengües tendeixen a no tenir el biaix afectiu i confús arrelat que influeix exageradament en com es perceben els riscos i els beneficis. Per tant, la llengua en què parles pot afectar realment a la teva forma de pensar.

Fonts: www.xataka.com, www.braindecoder.com